Subscriu-te a la newsletter


SUSANA PRADO A METADATA "EL LLENGUATGE DIGITAL HA DE SER UN MÉS ENTRE ELS IDIOMES QUE S'ESTUDIEN A LES ESCOLES"

Irene Codina Altarriba,

Sovint es descriu la programació com un llenguatge que permet desxifrar enigmes i solucionar reptes. De fet, així és com es converteix el codi en una mena de joc i es presenta als menuts per engrescar-los. I així és com vivia la Susana Prado la tecnologia, la informàtica i la programàtica del moment quan era petita. “Des de ben aviat vaig tenir clar que volia estudiar això. El perquè no el sé, no era una cosa de la qual es parlés, però sabia que això era el futur”, relata l’actual directora general d’Inetum a Catalunya. La seva carrera ha estat reconeguda amb el Premi DonaTIC Professional 2019, ha estat candidata al rànquing Top 100 Women Leaders de Mujeres Líderes en España i és una de les veus expertes en digitalització.

Fa 30 anys ni les màquines ni el codi era com el coneixem ara. “Vaig fer els primers cursets a primària, en acadèmies que ensenyaven a programar”, recorda, i es defineix com “una rara avis” que “es va enganxar a tot aquest món”. En aquells inicis jugava amb paraules, lletres o números, i no era més que això: un entreteniment que captivava el seu interès com altra proposta. La flama es va mantenir viva fins al moment d’escollir l’itinerari universitari: “Llavors no era una enginyeria, era només informàtica, però m’hi vaig llançar de cap”. La seva sorpresa va ser trobar una aula plena de nois amb molt poques noies, “es podien comptar amb una mà”. “A l’acadèmia tampoc vaig coincidir amb nenes”, reconeix, “en aquell moment no hi pensava, anava a passar-m’ho bé i prou, en vaig ser conscient a la universitat”. Ella mateixa afirma que ho va “normalitzar” perquè no va trobar entrebancs, ni se la va qüestionar en cap moment de la seva capacitat per superar els estudis. “Com que mai vaig posar en dubte que pogués ser una professió per a noies, no hi vaig donar importància”, explica.

“Com que mai vaig posar en dubte que pogués ser una professió per a noies, no hi vaig donar importància”

El punt d’inflexió va arribar al món laboral, quan va iniciar una carrera “de llibre”: “Vaig començar com a programadora, després vaig fer consultoria, i vaig anar escalant posicions fins als càrrecs de direcció de comptes, sector salut, sector públic, banca... àrees diverses. En aquesta última etapa, de presa de decisions, de liderar equips i de tenir molta més responsabilitat és quan comences a notar que hi ha alguna cosa que frena la presència de les dones”.

El món laboral, la prova de foc

En el pas de tècnica a comercial, i posteriorment a la direcció, Prado es va postular ella mateixa a l’ascens. “No vaig esperar que ningú pensés en mi, vaig veure que estava capacitada per fer-ho i em venia de gust”, apunta, una reacció que reconeix impròpia en les dones i més associada als homes: “Ells sempre estan disposats a créixer i a tenir més responsabilitats, no es qüestionen si estan preparats o no com sí que ho fem les dones. Creuen molt més en ells mateixos encara que estiguin menys preparats que una dona per a un càrrec”. Una actitud que creu que frena el talent femení i que només pot solucionar-se amb una millor autoestima i valentia.

Un altre episodi clàssic és l’arribada dels fills i la conciliació. “Inevitablement, amb unes dones molt més compromeses amb la maternitat i una societat que així ho reclama, ha estat un fre a l’ascens professional”, explica. Considera que el nou marc regulador, que atorga 16 setmanes de baixa tant a les mares com als pares, i amb l’obligatorietat de completar les sis primeres automàticament després del part, ha igualat la situació. “Abans a una dona se li qüestionaven els quatre mesos de baixa, que és un període ínfim en una carrera professional de dècades de feina, però ara representa el mateix per a homes i per a dones”, opina.

"Quan veus que el món de la direcció a les TIC està tan masculinitzat i que només postulen homes a ser a dalt, veus que les quotes són necessàries"

Malgrat que les quotes són un mecanisme que provoca controvèrsia, cada cop rep més acceptació. Tal com reconeix Prado, “la primera resposta habitual és rebutjar-les perquè es busca créixer per meritocràcia i no pel fet de ser dona, però quan veus que el món de la direcció a les TIC està tan masculinitzat i que només postulen homes a ser a dalt, veus que és necessari”. Davant un mateix currículum, “cal prioritzar la diversitat i fer una aposta pel talent femení, quan és tant o més vàlid que els seus competidors homes”.

A Inetum, la igualtat és un element identificador. Prado explica amb orgull que s’està treballant en iniciatives de  mentoria i empoderament per crear una xarxa de professionals sense pors, biaixos i preparades per encarar qualsevol repte. “Tenim una mitjana del 27% de dones a la plantilla, que està per sobre de la mitjana del sector, una xifra molt treballada però encara insuficient . Monitorem tots els nostres KPIs per millorar diàriament amb activitats i amb la presa de decisions”, detalla. Però encara que s’hagin fet avenços, admet que la cúpula directiva és un territori on falta molt per conquerir: “Som molt poques, volem que més companyes s’autoproposin per ascendir, per això busquem activitats que les facin sentir reforçades i vegin que la companyia té sensibilitat en termes d’igualtat”.

Fomentar les carreres tècniques en la infància

Compaginar la posició professional a Inetum amb la docència a la Universitat Rovira i Virgili permet a Prado copsar l’evolució del sector. Dona classe de Direcció de projectes informàtics i de Sistemes d’informació a les organitzacions, dues àrees que descriu com “la via per acostar una visió real de la carrera professional als alumnes”. Amb el temps, ha vist créixer la presència femenina a les aules, tot i que calcula mentalment que no deu superar el 15%: “Hi ha molts estereotips al voltant de la nostra professió i dels estudis, encara sento a dir que són carreres molt difícils i només accessible per a homes”.

La transformació empresarial i social que viu la tecnologia és un element que, admet, pot generar un canvi. Principalment, vindrà motivat per la digitalització, un concepte “ampli i funcional, que va més enllà de la programació”. “Dedicar-s’hi vol dir treballar amb una tecnologia que genera impacte i millora l’entorn, fer que la tecnologia sigui un facilitador d’una millor qualitat de vida i que s’acosti als Objectius de Desenvolupament Sostenible”, afirma. I és que té molt clar que les TIC i tot aquest ecosistema necessita una rentada d’imatge per aconseguir que el llenguatge digital “sigui un més entre els idiomes que s’estudien a les escoles perquè tothom, sobretot les nenes, en un futur tingui les mínimes competències digitals per ser apte en qualsevol lloc de feina”.

“Hi ha molts estereotips al voltant de la nostra professió i dels estudis, encara sento a dir que són carreres molt difícils i només accessible per a homes”

Per això, entre les iniciatives d’Inetum també es troba anar a centres educatius de totes les edats per mostrar dones referents i explicar la importància d’adquirir coneixements tecnològics. Una tasca que Prado veu com “una responsabilitat”: “Molts estudis ja situen en els 8 i 9 anys la decisió d’un infant sobre què li agrada o identificar en què té traça. Si en aquestes edats no hi ha referents que empoderin les nenes, com tindrem dones en el sector en un futur?”. Per això apel·la a augmentar la presència de mestres i professores en les assignatures tècniques, a incloure més noms de dones en els llibres de text i a impulsar una educació més pràctica que acosti les STEAM de manera lúdica a les futures treballadores.

Comentaris


Per comentar, si us plau inicia sessió o crea't un compte
Modificar cookies