El centre neuràlgic del clúster creatiu serà l’edifici del DHUB, com a element que li donarà visibilitat i reconeixement: “Fins ara, el centre és bàsicament un contenidor de realitats, on hi ha el Museu del Disseny, el FAD i el Barcelona Centre de Disseny. Però la indústria és més que això, ha d’actuar com a aglutinador. El clúster ha de ser l’espai de reunió que articuli tot el perímetre creatiu del 22@ des de les Glòries a Palo Alto i amb el potencial que tindrà en un futur l’eix de Pere IV”, apunta Marcé. És una zona, a més, amb dos altres equipaments culturals importants, com L’Auditori i el Teatre Nacional. De fet, fa més de dues dècades que la ciutat té el discurs de convertir el centre de Barcelona que va idear Ildefons Cerdà, la plaça de les Glòries, en un nus de nova centralitat. L’expansió i desenvolupament del 22 @ contribueix a aquest objectiu, a l’espera que l’immens terreny de la mateixa plaça tingui la seva fisonomia definitiva

Mireia Escobar és la responsable del clúster que tindrà la seva seu al DHUB. Es tracta de la mateixa persona que ja va ser escollida com a coordinadora de projectes de moda i disseny el juny del 2017, quan Jaume Collboni, actual primer tinent d’alcalde, va intentar llançar una mesura similar a l’actual en el període en què els socialistes van ser socis d’Ada Colau. El clúster ha de ser l’entitat que doni cabuda a les empreses del 22 @ ja consolidades, als creadors autònoms i les empreses petites, a les startups, a escoles i universitats i a líders d’opinió. Una àmplia representació d’aquests sectors ha de formar part de l’òrgan de govern del DHUB, que encara no s’ha arribat a configurar.

La idea d’ubicar el radi d’acció del nou clúster a la zona del 22 @ resulta lògica, ja que concentra bona part de l’activitat tecnològica de la ciutat i dels sectors creatius, especialment l’audiovisual. El Poblenou conserva algunes de les velles fàbriques reconvertides, com ho són Can Illa, L’Escocesa o Cal l’Alier, entre d’altres. I de manera molt especial el conjunt de Palo Alto, la primera gran àrea de Poblenou que va acollir activitats artístiques.

“Ja tenim 30 anys d’experiència. Es pot dir que aquest va ser el primer hub creatiu, com un coworking d’artistes quan el nom aquí ni tan sols existia”, resumeix Toni Clariana, una de les veus de la Fundació Palo Alto. Es refereix als anys en què les naus del que va ser una fàbrica d’assaonat estaven pràcticament destruïdes i es van convertir en l’espai de creació de Javier Mariscal, de l’escultor Xavier Medina Campey i dels també dissenyadors Josep Maria Morera i Fernando Sales, entre d’altres. “Això era gairebé com el Bronx i ara és un oasi”, resumeix Clariana. És dels convençuts que hi ha capacitat per bastir un sector creatiu a la ciutat i defensa que el 22@ és l’exemple de la creativitat en tot allò digital. “Barcelona no és com el hub d’Amsterdam, però és un problema de creure-s’ho i de millorar les infraestructures per aconseguir-ho. Partim de la base que el 22 @ ja té aquesta massa crítica”, subratlla, convençut que en el disseny hi ha dues cultures, la del nord d’Europa i la mediterrània, aquí amb Barcelona com a exponent: “Una ciutat que ja atrau empreses europees que prefereixen les condicions generals de vida d’aquí per establir-se”.

Noticia completa a El País