El jurat ha destacat que el projecte "resol de manera excel·lent el difícil tema de la parcel·la en cantonada. Una obra d'habitatge col·lectiu que dibuixa la ciutat de manera senzilla i silenciosa donant resposta a un tema molt important: habitar".

L'obra El Garaje (Madrid) s'emporta el guardó d'Interiorisme, mentre que Bon dia, Carme! (Olot) i la Biblioteca e Arquivo do Município de Grândola (Portugal) guanyen ex aequo el premi de Ciutat i Paisatge i el projecte Agrilogística (Barcelona) el d'Intervencions Efímeres.

Nuevo Museo Munch i Air/Aira/Aire guanyen ex aequo el Premi Internacional. El guardó de Pensament i Crítica, també ex aequo, és per a les publicacions 'El Escorial: imperio y estómago' i 'Capital de provincia'.

També s'ha revelat el guanyador del Premi al centre educatiu i dels Premis Habitàcola 2022, impulsats per ARQUIN-FAD i adreçats a estudiants d'arquitectura i interiorisme. Aquesta 34a edició el premi ha estat pel projecte 'Desdibuixant límits', de Miriam Lalmolda i Laia Soler.

Dimarts 14 de juny. El jurat professional dels reconeguts Premis FAD d'Arquitectura i Interiorisme ha comunicat aquest vespre els projectes guanyadors de la 64a edició, en una gala d'entrega de premis. Les obres guardonades han estat escollides entre els 16 projectes finalistes -en les diferents categories- d'un total de 434 obres presentades a concurs.

L’anàlisi de les obres ha fet emergir l’atenció i l’interès del jurat cap a "obres que donen resposta a les necessitats actuals i aborden temes contemporanis, ja sigui a les ciutats o al paisatge. Aquestes obres busquen aportar solucions als reptes ambientals i socials mitjançant plantejaments útils i bells, vinculant els programes a la lògica del lloc, i a través de tècniques coherents, amb l’entorn i les urgències que reclama la situació present".

Finalment, el jurat ha atorgat el Premi FAD d'Arquitectura 2022 al projecte Llacuna (Barcelona), dels arquitectes Jonathan Arnabat, Jordi Ayala-Bril, Aitor Fuentes, Igor Urdampilleta i Albert Guerra (ARQUITECTURA-G). El jurat destaca que l'obra "és una intervenció que completa una illa de l'eixample del Poblenou amb coherència urbana i formal. Resol de manera excel·lent el difícil tema de la parcel·la en cantonada. Una obra d'habitatge col·lectiu que dibuixa la ciutat de manera senzilla i silenciosa donant resposta a un tema molt important: habitar. També destaca l'aposta de promotors i empreses privades per la qualitat i la coherència a la ciutat".

El Garaje (Madrid), un projecte dels arquitectes Ophélie Herranz Lespagnol i Paul Galindo Pastre (NOMOS) ha rebut el guardó en la categoria d'Interiorisme. El jurat considera que el projecte destaca per "donar una resposta al canvi d'ús des de la qualitat arquitectònica amb un ajustat pressupost, aconseguint un espai de gran qualitat per a aconseguir confort i versatilitat en el conjunt dels espais. No és un garatge loft, és un espai amb un programa complex per a un habitatge familiar".

Pel que fa a Ciutat i Paisatge, ha guanyat el premi ex aequo els projectes Bon dia, Carme! (Olot), d'Eduard Callís Freixas i Guillem Moliner Milhau (unparelld’arquitectes, i la Biblioteca e Arquivo do Município de Grândola (Portugal) de Pedro Matos Gameiro i Pedro Domingos. El jurat assenyala que es tracta de "dos projectes que creen teixit i transformen l'espai públic de la ciutat; en un cas des de la solució en planta baixa; en l'altre barrejant un edifici dotacional amb l'espai públic. Dues formes diferents de crear espais participatius a la ciutat".

Finalment, el projecte Agrilogística (Barcelona) ha rebut el guardó d'Intervencions Efímeres. L'obra dels arquitectes Miquel Mariné i Pol Esteve (GOIG) destaca per, segons paraules del jurat, la "subtilesa d'una instal·lació que contraposa l'estructura de la capella amb un gest lleuger un espai dins de l'altre, transformant el lloc per a generar la intervenció. La experiència immersiva d'aquesta intervenció és la força que relaciona la instal·lació i la comunió entre espai i l'obra exposada".

El jurat d'enguany ha estat format per Inês Lobo com a presidenta i Paloma Cañizares, Josep Puigdomènech, Pep Quilez, Maria Rubert de Ventós i Jorge Vidal com a vocals.

Nuevo Museo Munch i Air/Aira/Aire, premi (ex aequo) FAD Internacional

En aquesta 9a edició, els Premis FAD Internacionals han rebut un total de 33 propostes de les quals es van escollir 6 projectes finalistes.

Els guanyadors del premi, ex aequo, han sigut els projectes 'Nuevo Museo Munch' (Oslo, Noruega), una obra dels arquitectes Juan Herreros i Jens Richter (estudioHerreros) i 'Air/Aria/Aire' (Venècia, Itàlia)de l'arquitecta Olga Subirós.

El jurat, presidit aquest any per Carme Pinós, amb Pere Buil i Diane Gray com a vocals, manifesta que amb el premi a Nuevo Museo Munch es vol posar en valor "la persistència davant tot tipus de vicissituds per tirar endavant una obra d’aquesta complexitat a l’estranger, des de la dificultat de la distància física i cultural".

Pel que fa al premi a 'Air/Aria/Aire', el jurat vol posar en relleu "l’esperit crític del pavelló amb les condicions ambientals del present, una contribució necessària en un entorn de reflexió com ha de ser la Biennal de Venècia, més enllà de la funció de celebració de l’arquitectura".

'El Escorial: imperio y estómago' i 'Capital de provincia', premi (ex aequo) FAD Pensament i Crítica

Pel que fa als Premis FAD de Pensament i Crítica, que enguany celebren la seva 17a edició, el jurat integrat per Marta Llorente com a presidenta i els vocals Kathrin Golda-Pongratz i Alessandro Scarnato, ha otorgat el premi, ex aequo, als llibres El Escorial: imperio y estómago, de David Bestué, i Capital de provincia, de Carlos Romero Rey.

El Escorial: imperio y estómago és, segons el jurat, una obra que "reuneix valors literaris i plàstics, en diàleg i sintonia. La força dels seus arguments procedeix en bona part de la precisió de les dades que recull i selecciona sobre la història de la construcció d’El Escorial, sobre el seu procés d’elevació i les fases d’oblit, degradació i restauració, que es van alternar al llarg dels anys i els segles".

Pel que fa a la publicació Capital de provincia, el jurat explica que és un "assaig centrat a conèixer la realitat de la ciutat de Càceres, com a exemple d’una mena de ciutat de grandària mitjana, capitals de província, tal vegada oblidades o, almenys, marginals per a bona part de la memòria pública. El text s’estructura en capítols breus que van explorant diferents condicions, recursos i records de la ciutat, d’una història particular que ressona en altres llocs, a partir de la memòria personal de l’autor, de la seva experiència d’haver-hi viscut i crescut. [...] L’assaig aconsegueix delinear un paisatge concret i donar caràcter a una època, així com enllaçar un discurs hàbil i propositiu sobre el futur i sobre les alternatives actuals que s’ofereixen a la vida urbana, més enllà de les grans ciutats".