Subscríbete a la newsletter


HUMANISME TECNOLÒGIC EN TEMPS DE CRISI by Xavier Simó d'Inlea

Carla Escolà Costa,

Som testimonis d’un dels fets històrics més importants de les nostres vides: la crisi del COVID-19. Aquesta crisi està provocant una acceleració de la transformació digital dels individus i individues en tots els seus àmbits: personal, professional, familiar i social. Però fins fa només tres setmanes, moltes opinions alertaven dels potencials riscos associats als grans avenços de tecnologies com la intel·ligència artificial, la robòtica, el blockchain o la internet de les coses. La tercera tinenta de l’alcaldia de Barcelona, Laia Bonet, advertia dels “perills de la inacció o de la por” davant la tecnologia en l’Àgora de 22@NETWORK el passat 5 de març. A més, defensava “que es pensi i desenvolupi la tecnologia al servei de la ciutadania i dels interessos generals” i demanava la “regulació per la intel·ligència artificial i l’ús de les dades”.

Aquell mateix dia podíem trobar dos exemples de la seva preocupació. En el nord de Califòrnia, algunes escoles han trobat en la tecnologia (portàtils, tabletes, chatbots i contingut audiovisual) l’excusa perfecte per reduir professorat sabent que els nens i les nenes estan més concentrats i en silenci davant de la tecnologia, que davant dels professors i professores. A la Xina, l’ús de pantalles tàctils i cabines connectades a grans bases de dades en els hospitals, permeten atendre a molts més malalts agafant dades, aconsellant-los o redirigint-los a l’especialista o departament adequat, sense la intervenció de cap personal sanitari. 

Però amb la crisi del COVID-19, aquesta visió proteccionista ha fet un tomb de 180º: Tenim dos nous exemples. Primer, el Ministeri de Salut d’Espanya acaba de mostrar el seu interès per comprar robots que donin resposta als tests del COVID-19 sense necessitat de personal perquè el sistema sanitari no dona a l’abast. Segon, els nostres estudiants no podran acabar l’actual curs escolar sense l’ús de les vídeo-conferències i la tecnologia cloud. Així, les empreses IBM i Cisco han aportat la seva tecnologia perquè els estudiants de la Comunitat de Madrid puguin seguir les classes, davant del llarg confinament que hi haurà a tota Espanya.

A més, molts professionals han començat a treballar en remot, tota una novetat per milions de persones que ja treballaven amb un ordinador, però la “inacció i la por” d’empresaris i sindicats no afavoria el “tele-treball”. A la meva empresa, Inlea, des del 2008 vam apostar per aquesta solució per ajudar als nostres clients en el seu creixement internacional. Hem aconseguit que personal que treballa remotament des de 49 països aconsegueixi els objectius dels nostres clients i treballi motivat, tot i que l’empresa per la que treballa està a milers de quilòmetres de distància. 

I ja no parlem de les xarxes socials i les vídeo-conferències entre amics i familiars, que estan fent molt més “humà” aquest confinament. I la pregunta és obvia, què podríem estar fent en aquesta crisi del COVID-19 si en comptes de preocupar-nos per “regular” ens haguéssim dedicat a invertir i afavorir les tecnologies disruptives d’empreses de Barcelona? Doncs ja podríem saber si els nostres treballadors estan segurs en una zona de treball, fent servir la tecnologia IoT de Engidi, o ja podríem estar tranquils amb la traçabilitat dels subministraments de medicaments i aliments si féssim servir la solució de blockchain de Vottun, o ja podríem tenir un chat intel·ligent que ens respondria a les nostres preguntes, alertaria dels nostres símptomes i afavoriria un diagnòstic immediat, com vol desenvolupar l’empresa VR Medicines.

En menys d’un mes, hem passat de considerar la tecnologia una màquina deshumanitzadora, a ser la nostra principal eina de contacte humà, i en alguns casos, una veritable taula de salvació. Aquesta crisi ens hauria d’ensenyar a adaptar-nos a les innovacions disruptives i tecnològiques el més aviat possible, ens hauria d’ensenyar a generar espais físics i digitals on es pugues testejar aquestes tecnologies, com fan diferents estats dels Estats Units i altres països, per detectar el més aviat possible com ens adaptem a les noves responsabilitats individuals i els canvis en el mercat laboral. I així, podrem regular amb coneixement, i no per efecte d’una crisis o per purs impactes mediàtics. 


Xavier Simó, fundador i president d'Inlea

Comentarios


Para comentar, por favor inicia sesión o crea una cuenta
Modificar cookies